dilluns, 7 de març del 2011

Declaració unilateral d’independència: Manual d’instruccions

Existeix un dret a la separació dels pobles inserits en un estat amb diverses comunitats nacionals? Hi ha un procediment democràtic que permeti l’accés a la independència d’un territori sota la sobirania d’un estat constituït? El respecte al principi d’integritat territorial dels estats preval per sobre dels drets de les minories nacionals? Tot intent de secessió d’una part d’un estat ha de ser tractat per la comunitat internacional com un afer intern d’aquest estat?

Tots aquests interrogants troben unes primeres vies de resposta en l’opinió consultiva emesa pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) el juliol de 2010 que va reconèixer la legalitat de la declaració unilateral d’independència dels representants del poble kosovar. La dinàmica editorial ACONTRAVENT sorprèn amb un llibre que, amb enginyosa intenció, titula La porta de la gàbia, on ha aplegat la traducció de la decisió del màxim òrgan jurisdiccional de les Nacions Unides, acompanyada per textos dels professors Carles Boix i Antoni Abat i l’advocat August Gil-Matamala. 

Tots els textos són d’alta qualitat i ofereixen la perspectiva històrica i política del progrés de la legalització internacional del dret a l’autodeterminació i, a més d’enriquir el llibre, el fan accessible a un públic lector no especialitzat. L’edició és a càrrec de Quim Torra i Jordi Cortada, coneguts com a promotors de la demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans contra la sentència del TC sobre l’Estatut.

La veritat és que el Tribunal de la Haia no ha redactat pas un manual d’instruccions per a aconseguir la independència, però sí que diu que la declaració unilateral que van fer servir els kosovars no va violar cap regla de dret internacional. Ja és molt. A més, dóna unes pistes molt útils que els catalans que volem la llibertat hauríem de tenir ben presents. Per exemple, el TIJ valora el fet que la declaració unilateral no fos votada ordinàriament per l’assemblea de Kosovo com a tal, sinó pels seus representants electes. Extrapolant-ho al nostre cas, els catalans hauríem de tenir clar que el Parlament de Catalunya -en tant que “assemblea legislativa d’una comunitat autònoma d’Espanya”- no és l’àmbit més adequat per a una declaració unilateral, sinó que aquesta l’han de fer els nostres representants democràticament elegits constituïts com a representació del poble català, no pas com a integrants d’un “òrgan regional espanyol”.

Per una vegada, algú ens dóna un cop de mà mostrant-nos la porta de la nostra gàbia, que, si ho volem, els catalans tenim prou a l’abast. Realment, voldrem fer l’esforç d’obrir-la?

Pere Torra 
 

  • Publicat a La Veu, núm. 2, març de 2011.
  • Quim Torra i Jordi Cortada (eds.), La porta de la gàbia, Barcelona, Acontravent, 2011.