dimecres, 21 de desembre del 2011

Com es viu 'Amb l’aigua fins al coll'


Els moments de crisi, com els que vivim ara, són propicis a la novel·la negra. Per això resulta oportuna l’obra Amb l’aigua fins al coll del grec Petros Màrkaris, que Tusquets presenta dins la col·lecció L’Ull de Vidre, després d’haver-hi publicat Mort a Istambul. Del mateix autor, Pagès Editors també ha publicat en català L’accionista principal. 

Diem que el llibre és oportú, però no oportunista perquè la novel·la negra, sobretot la nord-americana, compta amb una llarga tradició de reflectir la realitat social immediata. Precisament, Màrkaris situa un nou cas del comissari Kostas Kharitos, del qual ha publicat ja cinc lliuraments, en una Atenes en plena crisi. El llibre és molt ric en l’ambientació d’Atenes, amb una conflictivitat social ben viva i el pessimisme de la gent d’un país que pateix una crisi profunda (contínues manifestacions al carrer, retallades de salaris, fins i tot algun suïcidi, etc.), i l’autor sap mantenir-ho en un bon equilibri amb l’acció principal de la novel·la.

Amb l’aigua fins al coll comença amb una citació ben explícita de Bertolt Brecht “¿Què és l’atracament d’un banc, comparat amb la seva fundació?” Banquers i gent vinculada al món de les finances comencen a aparèixer decapitats amb una espasa en estranyes circumstàncies. La novel·la, malgrat la difícil situació en què s’emmarca l’acció, també té moments humorístics com quan el mateix comissari Kharitos, narrador en primera persona, davant del cos del primer decapitat, es demana: “Què se n’ha fet de la pistola, de l’escopeta, del ganivet, o si m’apuren, del verí, em pregunto. La decapitació pràcticament no es fa servir enlloc del món, i nosaltres feia que no la vèiem des de l’època d’Alí Paixà o del bandoler Davelís.” La trama també inclou referències d’un cert to costumista de la vida familiar del comissari Kharitos, la filla del qual es casa a l’inici de la novel·la.

Kostas Kharitos emprèn la investigació que el portarà a enfrontar-se amb altres comandaments policials partidaris d’altres línies d’investigació. A més, Màrkaris, que té formació en ciències econòmiques, és molt acurat a l’hora de descriure els tripijocs financers (per exemple, hi ha una clara i completa explicació sobre els hedge funds o el paper de les empreses de qualificació, entre altres) i conclou que el funcionament del crèdit per a les persones i els estats ha estat com un dopatge de conseqüències nefastes per a la salut de l’economia, tal com els passa als esportistes amb la seva salut.

Lògicament no els revelaré el desenllaç, que l’autor sap accelerar amb habilitat cap al final, però els recomano molt que llegeixin aquesta bona novel·la i alhora espero que Tusquets o un altre editor català tradueixi tota la sèrie a la nostra llengua.

Pere Torra

(Publicat a La Veu,  núm. 10, desembre de 2011)

Llibre:

Petros Màrkaris, Amb l’aigua fins al colltraducció de  Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí, Barcelona, Tusquets, 2011.