diumenge, 22 de gener del 2012

Voluntats suïcides i crítica social a Delicioso suicidio en grupo d’Arto Paasilinna (1)

Amb aquesta entrada, enceto l'anàlisi de la novel·la Delicioso suicidio en grupo, de l’escriptor finlandès, Arto Paasilinna. Lamentablement, no n'hi ha traducció en català, atès que en la nostra llengua tan sols s'han publicat dues novel·les de l'autor: El bosc de les guineus i El moliner udolaire, totes dues a Edicions 62.

Em centraré en els dos aspectes clau que caracteritzen l’obra. D’una banda, analitzaré la geografia que recorren els personatges durant el viatge que duen a terme, trajecte que s’imbrica estretament amb el desenvolupament de la trama. D’altra banda, posaré en primer pla la contundent i enginyosa crítica a l’organització de la societat finlandesa que es desprèn de la novel·la –implícitament i explícita– en la mesura que condueix massa persones a plantejar-se el suïcidi com una solució a la seva existència. Inclouré també un apartat dedicat a enumerar i descriure els diversos referents històrics i culturals de l’imaginari nacional finès que he localitzat. Tot plegat permet que l’obra pugui oferir una visió crítica, irònica i mordaç de la Finlàndia de final del segle XX. Finalment, he inclòs una proposta de títols dels diversos capítols i els mapes amb els punts del viatge de l’autobús dels suïcides.

Delicioso suicidio en grupo arrenca la història quan dues persones desesperades amb les seves vides -com tantes n’hi pot haver a Finlàndia o en altres països d’Occident- coincideixen la nit de Sant Joan amb la intenció de suïcidar-se, cadascú pel seu compte. La coincidència els fa desistir i els empeny a compartir una reflexió. A partir d’aquí, sense abandonar la intenció inicial, decideixen convocar altres persones en la mateixa situació a una trobada (un seminari de suïcidologia, amb intervenció d’una psicòloga), com a primer pas per acabar aplegant un grup de trenta-tres persones que emprendran un viatge amb el propòsit de suïcidar-se col·lectivament, primer en direcció al Cap Nord i després cap al sud d’Europa -al Cap de San Vicente, a Portugal- travessant tot Europa de nord a sud.

El llibre comença amb un cert to de farsa en referir-se a la coincidència en la voluntat de suïcidi dels dos personatges:
La pura casualidad había salvado la vida de dos hombres hechos y derechos. Cuando un suicidio fracasa, no es necesariamente lo más trágico del mundo. El ser humano no consigue todo lo que se propone. (18)
En canvi, la novel·la acaba gairebé fent un cant a la solidaritat humana, la lluita contra la solitud, l’esperança i les ganes de viure:
(...) el resto del grupo había empezado a dudar sobre la utilidad de un suicidio colectivo. Más de uno se había dado cuenta de que el mundo era un lugar bastante agradable y que los problemas que en la madre patria les habían parecido insuperables, les parecían ahora realmente nimios vistos desde aquel rincón, el más alejado de Europa. El largo peregrinar con sus compañeros de infortunio les había devuelto las ganas de vivir. La fraternidad había reforzado su autoestima y el hecho de distanciarse de sus pequeños y cerrados mundos les había proporcionado nuevos horizontes. La vida empezaba a mostrar un nuevo rostro: el futuro se anunciaba más luminoso de lo que hubiesen podido imaginar al comienzo de aquel verano. (250)
De fet, tota la novel·la ocupa, essencialment, l’espai que va entre aquestes dues citacions, cosa que no la fa esdevenir un manual de prevenció del suïcidi, sinó més aviat un instrument per a satiritzar una societat avançada com la finlandesa, fent-ne una crítica directa i contundent, extrapolable, en general, a les societats occidentals. La novel·la, a més, inclou històries de diversos membres del grup i uns quants episodis hilarants que es produeixen durant el trajecte. Cal destacar l’abundant humor negre que salpebra tota la narració.

(continua)

Pere Torra

  • Arto PAASILINNA, Delicioso suicidio en grupo, traducció d'Elena Dulce Fernández-Anguita, Barcelona, Anagrama, 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada