dimarts, 9 d’octubre del 2012

Les Cartes ianquis de Carles Boix o l'avantatge de la llibertat de pensament

ACONTRAVENT acaba d’inaugurar una nova col·lecció d’assaig amb un llibre de Carles Boix, catedràtic de la Universitat de Princeton i membre de l’American Academy of Arts & Sciences. Difícilment, l’editorial podria haver encetat la col·lecció ‘Assaig XXI’ amb un títol més apropiat perquè som davant d’un llibre ple d’idees, que s’adreça al món contemporani, el nostre món, i que presta una atenció especial a aquest petit bocí de terra arran del Mediterrani on va sorgir Catalunya.

La posició de Boix sobre la situació catalana remarca el contrast entre un present inviable per a Catalunya i un futur que no pot ser sinó millor -per difícil que pugui resultar- del que és ara. La podríem sintetitzar amb una frase de les primeres pàgines del llibre: “indubtablement, la transició cap a un estat sobirà pot tenir costos, però l''statu quo' en té més”. Per això Boix ens recorda que “ningú vol ser una infeliç província espanyola quan pot aspirar a constituir-se en un dels cantons d'una Europa confederal” (45).

Al llarg de tot el llibre Boix recorre a una argumentació solvent i clara. De vegades podríem dir, fins i tot, que la seva claredat racionalista resulta una mica crua, encara que sigui amorosida amb una ironia elegant. Aquesta claredat rotunda és fruit d’una bona capacitat expressiva, d’una gran riquesa de fonts documentals i, sobretot, d’una independència intel·lectual absolutament decisiva. Sens dubte, Boix exhibeix una envejable llibertat de pensament a la qual no estem gens avesats, per desgràcia, a Catalunya, on les persones que escriuen als diaris i parlen a les ràdios i televisions sempre manifesten la seva afinitat amb el partit polític que els ha promogut. Precisament, el subtítol de l’obra remet a aquesta manca de servituds, que, de fet, esdevé el fil conductor de les diverses parts del llibre. No es perdin el capítol dedicat a la nostra mentalitat col·lectiva, dins la part dedicada a Catalunya, que conté una lúcida reflexió -que voldríem més extensa- sobre el caràcter dels catalans.

L’estil del nostre acadèmic beu de les millors fonts de l’assaig català i potser per això hi trobem sovint una tendència a fer generalitzacions d’aire planià com aquesta: “els sistemes polítics, tant a nivell europeu com a nivell mundial, descentralitzats i fragmentats són superiors als imperis i les repúbliques centralitzats” (292). La sort és que Boix, a més, té cura de basar sempre les seves generalitzacions en dades comprovades i fiables, sense torturar-nos amb excés de referències erudites ni notes a peu de pàgina. A l’edició, hi trobem a faltar un índex de noms, que en faria molt útil la consulta puntual tan apropiada en llibres com aquest, i també la identificació de les publicacions on van aparèixer els articles originals.

Lògicament, l’autor també té ocasió de comentar aspectes concrets de l’actualitat, com ara, l’absurditat de les inversions en infrastructures d’Espanya. Per això reivindica que “un estat amb un cert sentit de la justícia ja hauria fet el corredor mediterrani per compensar el dèficit extraordinari d'infrastructures públiques que pateix l'àrea mediterrània” (52).

El llibre de Boix ens ofereix un passeig en què potser no visitarem tot el món, com diu el subtítol, però, sí que tindrem ocasió de conèixer molts aspectes de Catalunya i els Estats Units (la concepció dels EUA com a illa és molt il·luminadora). Així mateix, descobrirem l’origen de la decadència de la Xina al segle XV, a què remet la bella portada que il·lustra el llibre; molts aspectes de la nostra vella Europa; i, encara, aprendrem economia i apreciarem el valor de la llibertat que comença per l’expressió de les idees pròpies.

Pere Torra

  • Publicat a La Veu, núm. 19, octubre de 2012.
  • Carles Boix, Cartes ianquis. Un passeig sense servituds per Catalunya i el món, Barcelona, Acontravent, 2012.