dimecres, 5 d’agost del 2015

Joan Perucho davant del mirall

Més que una biografia d’un literat som davant d’una petita enciclopèdia sobre la vida cultural catalana des de l'inici de la postguerra fins a finals del segle XX. Julià Guillamon ha emprès una ambiciosa i rigorosa recerca sobre Joan Perucho, que ha sintetitzat en un llibre ple de bona informació, que es podria titular “El que cal saber de la generació de postguerra”. L’autor pretén dir coses noves i dir-ne moltes, en un volum de més de set-centes pàgines amb una lletra de mida petita i abundants citacions. Ara bé, no és una mera biografia de l’autor de Llibre de cavalleries

El llibre de Guillamon es podria titular “El que cal saber de la generació de postguerra”

Per exemple, ningú no esperaria trobar-hi una descripció tan detallada de les picabaralles entre falangistes rivals a la Barcelona dels anys 40, ni tampoc tantes dades sobre les activitats com a falangista de Josep Espriu, germà del poeta.

Conté extensos comentaris sobre 
la poesia, l’assaig, les narracions i les novel·les, 
incloent una encertada reivindicació de Pamela

El llibre es basa en una aclaparadora documentació procedent tant d'arxius personals com de testimonis orals, per fer emergir l’home i l’obra en tota la seva complexitat. Guillamon posa Perucho davant del mirall: col·laborador d'Alerta, revista del SEU, però també de les revistes clandestines, Poesia i Ariel; jutge i home d'ordre, alhora víctima d'una odiosa i implacable censura com a editor de Tàber; i encara erudit col·leccionista de llibres rars al costat del gastrònom hedonista i diletant. Pel que fa a l’obra, conté extensos comentaris sobre la poesia, l’assaig, les narracions i les novel·les, incloent una encertada reivindicació de Pamela, deliciosa novel·la construïda com a enginyós exercici metaliterari.

L'autor consigna molts detalls de forma exhaustiva, però a vegades incorre en alguna imprecisió. Per exemple, explica que Perucho va fer un viatge a París el juny de 1956 fruit del qual va escriure “Amb la tècnica de Lovecraft”; però no pot ser així perquè la narració ja havia estat publicada el febrer d’aquell any. En una altra ocasió, el biògraf afirma que el primer article de la secció “Coma bien”, escrit per Nèstor Luján al setmanari Destino, “es va publicar el 19 d'octubre del 1963, i estava dedicat a la lièvre en civet”. En realitat, aquesta secció va començar mig any abans, el 23 de març, amb un text dedicat a la bullabessa de Marsella, com bé recull Agustí Pons a la biografia de Luján. 

El crític madur s’adona de les 
preocupacions soterrades que entronquen 
amb el que l’escriptor va haver de viure

Amb aquest llibre, Guillamon arriba a la seva maduresa com a assagista i hi matisa part del que havia escrit sobre les obres de Perucho. On el jove estudiós admirava la insòlita ostentació del món fantàstic, el crític madur s’adona de les preocupacions soterrades ―potser amagades darrere el mirall― que entronquen amb el que l’escriptor va haver de viure: la guerra de 1936-1939, la cruesa de la dictadura ulterior... En una línia ja exposada al seu pròleg de l'edició del 2011, Guillamon ―de manera provocativa, però suggerent i no inversemblant― detecta clara intenció política a Les històries naturals, novel·la que ell llegeix com a al·legoria de la guerra civil. 

Perucho durant la dictadura escrivia 
novel·les en català que evocaven 
“la nostra esvaïda tradició imperial”

Com passa amb tots els de la seva generació, Perucho reacciona a l'impacte dels terribles fets, tot i que ell no va haver de patir l'exili i va disposar de certa posició com a jutge. Manca de compromís cívic? No ho crec. A més, ser jutge català és complicat, fins i tot el 2015, que hem vist com han expulsat el magistrat Santiago Vidal per la greu falta d'haver ajudat a redactar un text constituent per a una possible república catalana. Perucho, per la seva banda, durant la dictadura escrivia novel·les en català que evocaven “la nostra esvaïda tradició imperial”―en paraules de Salvador Espriu― o l’enfrontament civil de les guerres carlines. 

Es tracta, doncs, d'un llibre molt complet que fa entendre millor l’autor de Les aventures del cavaller Kosmas, suggereix noves perspectives d'anàlisi de la seva obra i sobretot convida a (re)llegir Joan Perucho com a escriptor de la generació de la postguerra. Posem-nos-hi! 

Pere Torra
  • Guillamon, Julià. Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d'una generació. Barcelona: [Ajuntament de Barcelona] : Galàxia Gutenberg, 2015
  • Publicat a Caràcters. Segona època, Núm. 72 (Estiu 2015), p. 39