diumenge, 16 de juliol del 2017

Rescatant la detectiva Lònia Guiu a les Antípodes

Novament cal celebrar una oportuna reedició que ha tingut lloc a principis d'aquest 2017 per part de l'editorial mallorquina ifeelbook. Es tracta de la novel·la Antípodes, segona de la trilogia protagonitzada pel personatge de la detectiva Lònia Guiu, creat per Maria Antònia Oliver. Reedició oportuna per diverses raons, però sobretot perquè és una obra mestra del gènere negre en llengua catalana -publicada inicialment el 1988-, un llibre excel·lent que ha envellit molt poc i que atrapa el lector amb una intriga molt ben construïda. 

En aquesta obra trobem la detectiva d'origen mallorquí, que ha fugit a Austràlia per a deixar enrere els lamentables esdeveniments de què ha estat testimoni d'excepció, narrats a Estudi en lila, l'emblemàtica novel·la amb què es va obrir la sèrie. Inevitablement, a Austràlia la detectiva s'embolica en una perillosa trama mafiosa de prostitució i esclavitud sexual, que després trobarem vinculada a supòsits d'especulació immobiliària a  l'illa de Mallorca.

Una ficció poblada per proxenetes, noietes ingènues, empresaris corruptes, sicaris sense escrúpols, ecologistes, periodistes íntegres, companys entranyables, detectius encantadors

Proxenetes, noietes ingènues, empresaris corruptes, sicaris sense escrúpols, però també ecologistes, defensors del territori, periodistes íntegres, companys entranyables, detectius encantadors que fan enamorar, etc. Tots aquests personatges presents a la novel·la contribueixen a dibuixar un panorama de la globalització, ja existent a finals dels 80, i els seus perniciosos efectes sobre les persones. 

"I jo que havia anat a les Antípodes per canviar d'aires"

L'acció transcorre entre dues illes, "la gran illa d'Austràlia" i "la petita illa de Mallorca" com ironitza la narradora en 1a. persona. De fet, la comparació i similitud entre ambdues illes, tot i les diferències de grandària i estar tan allunyades geogràficament, és un motiu recurrent que travessa tota la novel·la. Per exemple, en referir-se a la consideració cap al turisme, la narradora afirma:
Els australians adoren els turistes, com els adoràvem els mallorquins, però per motius diferents. Aquí t'agraeixen que hagis tingut la pensada de visitar aquest cul de món i et tracten a cos de rei. Allà ens hi embadalíem i pensàvem què en podíem treure. (p. 87)
A la novel·la, ambdós indrets presenten la mateixa corrupció i violència, el mateix egoisme, la mateixa manca d'humanitat... Tota aquesta mateixa negror persegueix la protagonista, que se'n lamenta irònicament: "I jo que havia anat a les Antípodes per canviar d'aires." (p. 113) En tot cas, si hi ha algun contrast, es troba entre la Lònia catalana i la Lonnie que circula per Melbourne: "A Barcelona era professional. A Austràlia era una imbècil despistada que cercava galledes per ficar-hi la pota." (p. 119) 

Probablement és la novel·la més aconseguida de la trilogia i l'epíleg amb sorpresa no decebrà els aficionats al gènere negre

Així mateix, la llengua que empra Oliver és genuïna, fresca, desacomplexada, sobre la qual fins i tot hi ha alguna referència metatextual:
Tenia un llenguatge de trinxeraires —com si la sentís. I ara semblava que havia fet compilació de les nostres flastomies i les amollava totes de cop sense engaltar. (p. 28)

Per tot plegat, probablement és la novel·la més aconseguida de la trilogia, i encara cal no perdre's l'epíleg amb sorpresa, que no decebrà els aficionats al gènere negre. A més, aquesta edició inclou un excel·lent pròleg de Begoña Méndez Seguí, que situa perfectament l'obra, en destaca la vigència temàtica i desenvolupa amb grapa la metàfora territori-dona que insinua Oliver. Tan sols hem de fer algun retret en la cura de la correcció, per la presència d'algunes errades notòries, la més sonada de les quals és a la portada mateixa, en què es rebateja la protagonista en adscriure l'obra a la Sèrie Laia (sic) Guiu.

En qualsevol cas, els recomano vivament el llibre per a aquestes xardoroses diades d'estiu que estem tenint i, previsiblement, tindrem. Els passarà com a mi que m'he enamorat d'aquesta tossuda Lònia Guiu, independent, lliure i apassionada defensora de causes justes. 

Pere Torra
  • Maria Antònia Oliver. Antípodes. Pròleg de Begoña Méndez Seguí. Palma: ifeelbook, 2017.
  • Publicat a La Veu, núm. 69, juliol 2017.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada