dissabte, 8 de juny del 2013

Instants abans d’assolir l’Estat

El passat mes de maig l’escriptor israelià Amos Oz va obtenir el prestigiós Premi Franz Kafka que atorga l’associació que porta el nom del cèlebre autor de Praga. Oz és un autor de gran prestigi, molt guardonat internacionalment, tot i que encara esperem que l’acadèmia sueca es decideixi d’una vegada a atorgar-li el Premi Nobel de Literatura, per al qual ha optat en diverses ocasions. Fins i tot, entre nosaltres l’any 2004 va obtenir el Premi Internacional Catalunya, si bé -fent una d’aquelles coses tan catalanes de voler quedar bé amb tothom- ho fou amb caràcter ex aequo amb el filòsof palestí Sari Nusseibeh, de qui no discuteixo els mèrits, malgrat que se l'ajunta amb l'escriptor israelià.

L’últim llibre publicat en català de l’escriptor israelià és La muntanya del Mal Consell, que inclou tres relats que es caracteritzen per explicar històries situades a Jerusalem poc temps abans de constituir-se l’Estat d’Israel, al final del mandat britànic sobre aquest territori. La unitat temàtica d’aquests relats es veu encara més reforçada en els dos primers, els quals són narrats amb la perspectiva d’un infant, encara que només en el segon apareix un narrador en primera persona.

El primer relat, que té el mateix nom que el conjunt del recull, és un text amb forts elements autobiogràfics: vivències d’un infant nascut a Jerusalem que comença a desvetllar-se cap a l’adolescència just quan s’ha acabat la segona Guerra Mundial; la figura d’una mare incapaç d’adaptar-se a la duresa del país i alhora de renunciar a les seves arrels poloneses; uns pares immigrats a Palestina des del centre d’Europa a principis dels anys 30 (“la Rut i en Hans es van casar a Jerusalem el dia que Hitler va declarar a Nuremberg que volia la pau i l'entesa, i que detestava la guerra”, p. 34); l’ingrés de l’infant en un quibuts, etc. L’autor reflecteix la confrontació d’ambdós progenitors, metàfora de les contradiccions de la creació de l’Estat hebreu: “el pare solia dir que les boniques terres ens havien vomitat aquí amb un odi cec i que per això ens construirem nosaltres mateixos una terra mil vegades més bonica. Però la mare deia que aquesta terra era el pati del darrere i també deia que mai no hi haurà ni un riu, ni una catedral, ni un bosc” (p. 25).

Al segon relat, “El senyor Levi”, retrobem les peripècies d’un infant, Uriel, que fa amistat amb un veí, Ephraim, que lluita amb la resistència contra els britànics. Oz retrata molt bé el patriotisme impetuós i ingenu de l’infant: “Quan, finalment, es creés l’Estat hebreu, ens llevaríem tots i aniríem a les valls i als camps oberts. Durant tot l’estiu, viuríem a les casetes dels vigilants enmig dels horts. Galoparíem amb els nostres cavalls cap a les fonts i els rierols, duríem els ramats a pasturar. Deixaríem Jerusalem a la seva sort, a les mans dels devots” (p.140).

Aquests aspectes ja apareixien a Una història d’amor i de foscor, la magnífica obra autobiogràfica d’Amos Oz que resulta encara més dramàtica. Cal tenir present que la mare de l’escriptor -afectada per fortes depressions- es va suïcidar quan ell tenia dotze anys. En el primer relat també es narra la pèrdua de la mare, però no pas per suïcidi sinó perquè fuig amb un amant, que -irònicament- resulta ser membre de les forces d’ocupació britàniques.

L’univers literari d’Amos Oz està poblat d’uns personatges entranyables, profetes, somniadors i excèntrics. Resulta hilarant, per exemple, el poeta Nehamkin, pare d’Ephraim. Els d’aquest recull -com l’autor mateix- participen en la construcció de l’Estat d’Israel, que fou precedida per un període de crisi i penalitats: “Gairebé tots estaven convençuts que aquella mala època aviat s'acabaria; que s'establiria un Estat hebreu, i que tot milloraria. Ja havien suportat amb escreix la seva dosi de patiment” (p. 84). Esperem que els llibres presents d’alguns autors catalans coincideixin amb aquesta obra d’Amos Oz, almenys, en el fet de ser escrits poc temps abans de la constitució del nostre Estat català.


Pere Torra
  • Publicat a La Veu, núm. 26, juny 2013.
  • Amos Oz, La muntanya del Mal Consell, traducció de Núria Parés, Barcelona, La Magrana, 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada